autoskeron.blogg.se - Greek myth sisyphus

lo de quina manera podia matar el seu "enemic", referint-se al seu germà.

Narra Higí que Sísif odiava profundament el seu germà Salmoneu, i que va preguntar a l'oracle d'Apol El mite de Sísif s'explicava també d'una manera diferent, segons un fragment d'Higí, força incomplet, que no aclareix totalment la història. Quan es va fer una distinció entre les ànimes de l'infern, es va suposar que Sísif estava empenyent perpètuament la pedra vessant amunt com a càstig per alguna ofensa comesa a la Terra, i es van inventar diferents raons per explicar-la. Reinach (Revue archéologique, 1904) situa l'origen de la història en una pintura, en què Sísif era representat pujant una enorme pedra per l'Acrocorint, símbol del treball i el talent involucrat en la construcció del. ha suggerit que la llegenda és un símbol de la vana lluita humana per assolir la saviesa. D'altres hi veuen una personificació de les ones pujant fins a certa alçada i llavors caient bruscament, o del perillós mar.

D'acord amb la teoria solar, Sísif és el disc del sol que surt cada matí i després s'enfonsa sota l'horitzó. Aquest assumpte va ser un tòpic freqüent en els escriptors antics, i va ser representat pel pintor Polignot als seus frescos de Delfos (Pausànies, x. També es diu que encara després de vell i cec seguiria amb el seu càstig. D'acord amb d'altres, es deu al seu hàbit d'atacar i assassinar viatgers. Segons alguns, havia revelat els designis dels déus als mortals. El motiu d'aquest càstig és esmentat per Homer, i resulta obscur (alguns suggereixen que és un càstig irònic de part de Minos: Sísif no volia morir i mai morirà, però a canvi d'un alt preu i només descansarà en pau fins a haver-ho pagat). A l'infern, Sísif va ser obligat a empènyer una pedra enorme pendent amunt per un vessant costerut, però abans d'arribar al cim de la muntanya la pedra sempre rodava cap avall, i Sísif havia de tornar a començar de nou des del principi (L'Odissea, xi. Però, quan anà a Corint, refusà de qualsevol manera retornar a l'infern, fins que Hermes a la força l'obligà a tornar-hi. Així ho va fer i a l'infern es queixà que la seva dona no complia amb els deures habituals, i va convèncer Hades perquè li permetés tornar al món superior i així dissuadir-la. Abans de morir, digué a la seva muller que quan ell marxés no oferís el sacrifici habitual als morts. Però Sísif encara no havia esgotat tots els seus recursos. Quan Tànatos anà a buscar-lo, Sísif li va posar grillons, per la qual cosa ningú morí fins que Ares vingué, alliberà Tànatos, i posà Sísif sota la seva custòdia. Des dels temps d'Homer, Sísif tingué fama de ser el més astut dels humans.

lícits, entre els quals l'assassinat de viatgers i caminants, per augmentar la seva riquesa.

Va ser promotor de la navegació i el comerç, però també avariciós i mentider. Es deia que havia fundat els Jocs ístmics en honor de Melicertes, el cos del qual havia trobat estès a la platja de l'istme de Corint.

Va ser el pare de Glauc (déu marí) i d'Halmos, juntament amb Mèrope i segons algunes fonts (posteriors) fou també pare d'Odisseu amb Anticlea, abans que aquesta es casés amb el seu últim marit, Laertes. En la mitologia grega, Sísif (Σίσυφος) fou fundador i rei d'Efira (nom antic de Corint).